DISCURS — DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2026
Molt bon dia.
Autoritats, representants institucionals, sòcies i socis, amigues i amics del Casal, catalanes i catalans, descendents i totes les persones que ens acompanyeu: benvinguts al Casal Català de Guayaquil en aquesta 312a Diada Nacional de Catalunya.
Cada 11 de setembre recordem la caiguda de Barcelona l’any 1714, després de mesos de resistència durant la Guerra de Successió. Va ser una derrota històrica que, amb el temps, es va transformar en un símbol de memòria, d’identitat i de resistència cultural. Avui no som aquí només per recordar el passat, sinó per preguntar-nos què fem avui, a Guayaquil, amb l’herència que hem rebut.
Durant molt de temps vam pensar que, per enfortir el Casal, havíem de buscar més catalans, més descendents i més persones estretament vinculades a Catalunya. Ens vam adonar que la realitat havia canviat i que necessitàvem moure’ns i mirar des d’un altre angle. Fa 13 anys vam obrir de bat a bat les portes a la comunitat guayaquilenya.
La collita va anar arribant, a poc a poc… van arribar joves estudiants, artistes i gent gran sense ascendència catalana que volien aprendre la llengua, pintar, ballar, fer fotografia o explorar noves eines. Així vam crear una veritable comunitat.
L’aprenentatge de la llengua n’és el millor exemple. Sabem bé que, en el camí, no tothom continua o completa el recorregut, però el que és realment valuós és que continuen arribant nous alumnes.
En el període 2024–2025 es van inscriure 58 alumnes. 17 alumnes es van animar a preparar-se especialment per presentar-se a les proves de l’Institut Ramon Llull. En el període 2025–2026, la xifra d’inscrits va créixer fins als 66 alumnes, consolidant avui una oferta formativa viva que abasta, de moment, des del nivell A1 fins al B1.
Aviat obrirem classes adreçades a la gent gran, en grups tancats, per a aquelles persones que tenen fills o nets vivint allà i que volen, com a família, apropar-se a la cultura, o per a aquells descendents que van pensar que ja era massa tard per aprendre i que finalment es donen una oportunitat.
A més, vam fer un pas clau en integrar els nostres estudiants en la vida institucional sota la figura del soci-alumne. Avui comptem amb 72 socis-alumnes, que se sumen als 60 socis amb vinculació directa amb Catalunya i als 8 socis gestors, fins a arribar a un total de 132 persones vinculades a aquest Casal.
Aquí voldria aturar-me un moment. Perquè aquestes xifres adquireixen un valor immens quan recordem qui som.
No som un club social amb grans infraestructures o espais recreatius. El que ofereix el Casal és contingut, cultura, exposicions, aprenentatge i memòria.
Que 132 persones triïn formar part d’aquest espai no respon a un benefici material, sinó a un acte pur de solidaritat, de romanticisme i d’un profund amor per la cultura catalana i per les nostres arrels.
Per això, el nostre repte de futur és aconseguir que aquestes noves generacions passin de participar a proposar projectes, fer-los realitat i també liderar-los.
El conveni marc amb les universitats ha estat un gran impuls, enfortint l’ensenyament i impulsant CatalàClick, el nostre espai dedicat a Instagram i Facebook a la difusió i l’aprenentatge de la llengua, un espai pensat especialment per a ells.
Aquest impacte també es reflecteix en les xarxes socials de la institució —a Instagram, Facebook i X amb el nom de Casal Català de Guayaquil—, on comptem amb una comunitat sòlida que creix de manera orgànica.
Paral·lelament, s’han consolidat els col·lectius de Pintura i el grup de Gent Gran en dansa. Els nostres tallers abracen des de les masterclasses de cuina a la Universitat de Guayaquil per als alumnes de Gastronomia, fins als tallers de Fotografia, Intel·ligència Artificial i Trencadís, que oferim aquí, al Casal.
Agraïm especialment a la Consejería de Trabajo y Seguridad Social d’Espanya a Quito, els programes de la qual no només donen suport als tallers per a persones grans, sinó que també contemplen l’atenció a persones en situació de vulnerabilitat.
Així mateix, durant aquests darrers cinc anys, el Casal ha estat una mà solidària i una guia: un enllaç per acompanyar en la gestió documental, coordinar amb el Consolat i facilitar el procés de repatriació a Espanya i Catalunya de compatriotes en moments difícils.
La gestió cultural adquireix el seu sentit més humà quan es tradueix en solidaritat i suport mutu.
Volem agrair també a la Generalitat de Catalunya, el suport continuat de la qual ens permet mantenir viva cada any la presència catalana a l’Equador.
Obrir-nos al futur exigeix tenir cura de la nostra memòria.
Recordem Montserrat, la nostra fundadora, i totes les persones que han sostingut aquesta casa durant dècades, com la Lolita, la Marianita i diversos mecenes durant els anys vuitanta i noranta.
En aquesta línia, el passat 28 d’agost vam presentar el llibre El llegat dels immigrants catalans a l’Equador, dels investigadors Albert Arnavat i Francisco Javier Mazzerés, amb el suport del Casal de Quito, reafirmant que la nostra història forma part d’una memòria viva.
Aquesta memòria continua activa a través de l’art.
Durant el mes de setembre presentarem una exposició sobre l’arquitecte Josep Lluís Sert i una altra dedicada a tres grans fotògrafes catalanes: Colita, Pilar Aymerich i Joana Biarnés, reivindicant el paper de les dones creadores.
Així mateix, el projecte Guayaquil - Catalunya ha convocat vuit pintors no professionals com a participants per interpretar, des de la seva pròpia sensibilitat, la geografia i el paisatge català a través de la pintura a l’oli.
No tot ha estat senzill.
Les dificultats i la realitat del país i, sobretot, de la nostra ciutat, ens han obligat a adaptar-nos i a buscar noves maneres de trobar-nos.
Una comunitat es posa a prova davant l’adversitat: nosaltres continuem aquí, amb la casa oberta i creant plegats.
Si hagués de resumir aquest període en tres paraules, serien: visibilitat, perquè volem que el Casal sigui reconegut a Guayaquil; comunitat, perquè la cultura viu en la participació; i família, perquè continuem sent una llar intergeneracional.
Aquella llavor catalana que va arribar a l’Equador fa dècades va arrelar a Guayaquil i avui continua creixent cada vegada que algú aprèn la llengua, agafa un pinzell, balla o descobreix que aquesta casa també és seva.
Commemorar la història no és viure en el passat; és tenir cura de l’herència i tenir el valor de fer-la florir.
Moltes gràcies a tots per acompanyar-nos i per fer possible que aquesta casa continuï cobrant sentit dia rere dia.
Visca Catalunya.
Visca el Casal Català de Guayaquil.
