Historia del Casal Catalá de Guayaquil

Monserrat Maspons i Bigas

…Érase una vez… un terreno esquinero en el Bulevar 9 de Octubre y Tulcán.

…Y luego llegó a Guayaquil un arquitecto catalán, representante de un grupo de inversionistas amigos, con la misión de edificar. Y…¡se fijó en aquella esquina!.

Por tener amistades comunes, la dueña del solar y el arquitecto se conocieron y conversaron sobre la posibilidad de edificar allí. Mediaba 1982 cuando el proyecto se convirtió en maqueta…una maqueta que respiraba el aire de “l´Eixample” (“El Ensanche”) de Barcelona, rematada con una gran terraza ajardinada, con piscina y grandes espacios cubiertos.

El Dr. Arquitecto Juli Schmid, me comentó: “He diseñado esta terraza pensando en un lugar de reunión de la colonia catalana…¿le gustaría instalar allí un Casal Catalá?”. Le contesté entusiasmada: “¡Claro que sí…! ¡Estoy segura de que mi papá bajaría del Cielo con las bandera catalana para inaugurarlo…!”.

El edificio no se construyó, ni mi papá bajó del Cielo. Pero el Casal Catalá comenzó a cimentarse…: “¿cuántos catalanes hay en Guayaquil?... empecemos en orden alfabético…: A… Albiñana”.

Llamé a Antonio, ¡vino volando!... Y como él fue el primer puntual, de ahora en adelante, le cedo la palabra:

“Des de que vaig arribar a Guayaquil, fà mes de 50 anys, m´havia forjat l´il-lusió de tenir una “Casa Nostra”. Aquesta idea va fer que contínuament jo estigués en contacte amb Casals i Agrupacions Catalanes d´Amèrica que m´enviaven publicacions, i manteníem correspondencia”…

…”Quan s´em va propasar la formació d´ una Institució Catalana aquí, em vaig sentir tant animat que vaig acceptar de seguida la feina organitzadora que a la Comissió Especial m´era encomanada”…

…”A PAMER (Constructora “Pasajes de la Merced Cía. Ltda.”) ens reuníem cada tarda: els primers dies érem tres, i vàrem anar fent grup: tots ajudant a fer una llista de parents, amics i coneguts… tots els catalans que poguéssim reunir, amb adreces, telèfons i dades buscades afanyosament”.

“El 22 de Novembre vàrem enviar una comunicació escrita a tots els en llistats, anunciant el desig de formar un Casal Català, demanant que ens ajudessin a ampliar la llista, i posant a la seva desposició el 9è. pis del carrer  P. Icaza 407, per rebre i transmetre notícies”.

“Per aquells dies un artista pintor, en “Xavis”, de La Pobla de Segur y amic dels germans Prada Farrero, preparava un´exposició dels seus cuadres”.

“La segona circular ja va ser una citació per reunir nos restaurant “Blanco y Negro” (Cedros 316 y la 2ª – Urdesa) del Sr. Lluis Vilanova Saurat, el 9 de Febrer de 1983:… ¡va ser un èxit… casi hi érem tots!”: … “¡Els immigrants, llurs descendents, els que han anat venint i alguns que estan aquí per contractes de feina. ¡Tothom entusiasmat…!.

Un detall emotiu va ser quan el pintor Xavis i en Lluís Vilanova, que per molt temps no s´havien vist, i eren cosins germans, s´hi retrobaren sorpresivament.

Aquella efusiva abracada va ser un cop de sort per al incipient Casal Català, doncs gràcies a ella, en Lluís ens va mantenir l´acolliment, cedint nos l´enorme bodega – garatge annexa al restaurant  que va ser “el nostre bressol” … I I´artista Xavis el va adequar , inclòs fent el mobiliari: taules, catires, cuina… ¡tot rústic i bonic!. Amb gran sort, el Casal Català en formaciò ja hi tingué una “Sala de Sessions” i fins dret als serveis de piscina i sauna, per al nostre futur restaurant “La Masia”, annex al “Blanco y Negro”.

“En aquella reunió del 9 de Febrer de 1983 es va nominar l´Ignasi Vidal con Assessor Jurídic per redactar els Estatuts de l´Entitat. Vaig integrar la Comissió per posar en marxa el Casal Català: l´Arquitecte Juli Schmid la presidia, la Montse i en Roberto Maspons, en Joan Roca, Josep Collado, Josep Lluís Prada i els cosins Xavis i Lluís Vilanova”.

“El 19 de Marc de 1983 vàrem reunir la Primera Assemblea amb 70 assistents, que va donar un vot de confianca a la Comissió, va aprovar els Estatuts, va nominar el Primer Consell Directiu Provisional, i va quedar redactada i firmada la carta per al Molt Honorable President Jordi Pujol, assabentant li que Guayaquil ja tenia el seu Casal Català i que havia sigut nomenat “El Primer Soci d´Honor”.

“L´amistat personal del nostre President Juli Schmid amb el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya es va traduir en una ràpida contestació felicitant nos per la formació del Casal Català de Guayaquil i desitjant que continuéssim amb il-lusió i constància la tasca comencada. Lamentablement, l´Arquitecte Schmid s´en va entornar a Barcelona i vaig quedar de President Provisional fins al 3 de Setembre de 1983”.

“Vull agriar la cooperació de tots, l´entusiasme de tants amics que recordo emocionat, sense els que no hauríem pogut fer res. Auguro lo millor per aquesta estimada Entitat i felicito també als que han continuat treballant, i la mantenen en unió de sentiment, fent que a Guayaquil hi hagi la presència de Catalunya, el coneixement de la seva Història, le seva Llengua i les seves Tradicions. I continuem la laboriosa influencia dels catalans que hem sigut acollits en aquesta Terra”.

Antoni Albiñana i Pifarré